L'Avís Legal
Per a aquest segon pas hem de guiar-nos per una altra norma: la LSSICE*; l'àmbit d'aplicació de la qual són les següents activitats: comerç electrònic, contractació en línia, informació i publicitat, i serveis d'intermediació; i quan aquestes suposen una activitat econòmica o lucrativa per al prestador de serveis (capítols I i II). Però, això què vol dir? Heus ací un exemple del mal ús del llenguatge. Procedim a desgranar aquest galimaties.
En primer lloc, les activitats incloses engloben des de botigues online (les dues primeres) fins a simples webs informatives (les dues últimes); i encara més si apareix publicitat externa mitjançant banners o similars, ja que això suposa un benefici (d'ací el lucratiu de l'activitat). Així doncs, tant si s'obté el benefici del propi servei oferit com de la publicitat inclosa, aquesta llei ens incumbeix. A més també ho fa pel simple fet d'oferir informació, tant pròpia (tercer element de la llista) com de tercers (quart element). D'ací la importància de, encara que només siga per si de cas, incloure tota la informació exigida per aquesta llei.
En segon lloc, el prestador de serveis es refereix a qui ofereix aqueixes activitats incloses, és a dir la pàgina o lloc web on es pot realitzar eixa compra o accedir a aqueixa informació. Així doncs, com a responsable d'aquest lloc, serà el/la empresari/ària el prestador de serveis obligat per aquesta llei.
Un altre motiu rellevant que justifica la necessitat de seguir les directrius d'aquesta norma són les sancions aparellades al seu “no compliment” (les infraccions estan recollides en l'article 38 de la LSSICE), que suposen multes des de 30.000 fins a 600.000 euros, entre altres (article 39 de la LSSICE).
I de nou explicarem com seguir aquestes des de tres flancs: el què, l'on i el com.
El què
La informació que ha d'oferir el/la prestador/a de serveis en la seua pàgina web, segons l'article 10 de la LSSICE, és:
- El nom o la denominació social i les dades de contacte, que inclouen el domicili, una adreça de correu electrònic i un telèfon o fax.
- Les dades d'inscripció en el Registre Mercantil, si estàn inscrits en aquest, o del registre públic on ho estiguen.
- Si l'activitat exercida precisa d'una autorització administrativa, les dades d'aquesta i de l'òrgan encarregat de supervisar aquesta activitat i autorització. Alguns exemples són guarderies, parcs d'atraccions, clíniques veterinàries, bugaderies i un llarg etcètera.
- Si la professió està regulada, s'inclouran les dades del col·legi professional i el número de col·legiat/a, el títol acadèmic i estat de la UE que el va expedir (per exemple Grau en Dret expedit per la Universitat d'Alacant), i enllaços als codis deontològics o de conducta de la professió. Per exemple una advocada o farmacèutica haurà d'incloure aquesta informació.
- El NIF, que es pot incloure al primer punt.
- I si inclou informació sobre preus dels productes o serveis s'ha d'indicar si aquests inclouen impostos i despeses d'enviament, si no s'indica en cadascun d'ells.
Un aspecte a tindre en compte és si es permet la contractació online, perquè si ho fa, a aquesta informació, haurà d'afegir-se una altra addicional (seguisca aquests lliuraments per a saber més).
I com ja esmentàvem en el primer lliurament, aquesta informació ha d'estar disponible “de manera permanent, fàcil, directa i gratuïta” (article 10.1 de la LSSICE).
L'on i el com
Unim tots dos punts ja que en realitat estàn interconnectats, donat que on s'incloga la informació ha de fer-se d'una forma o manera concreta per a complir amb les directrius que marca la llei (article 10.1 de la LSSICE).
Però, igual que ocorre amb la RGPD, la LSSICE no diu gens concret referent a aquest punt i, com en el lliurament anterior aconsellem, el millor i més adequat és comptar amb un apartat específic que reculla tota aquesta informació. Sense oblidar col·locar-ho en un lloc de fàcil accés i sempre visible com el peu de pàgina (l'on), a més d'identificar-lo com a tal (el com). Perquè, de nou, si la informació està però no arriba al/a la usuari/a no servirà per a complir amb l'obligació d'oferir-la i informar a aquest/a.
Per exemple, un Avís Legal en el menú de navegació nomenat com “L'empresa” no complirà, perquè dona peu a confusió sobre el contingut; no obstant això, com a “Avís Legal” sí que ho faria, sempre que aquest menú no desaparega en cap cas. L'objectiu és que el/la usuari/a identifique clarament on està la informació sobre el/la prestador/a de serveis.
I fi del segon lliurament dels fascinants fascicles sobre la responsabilitat online. Ja estem un pas més prop de ser uns/as experts/as en aquesta matèria. Esperem que estiga sent de debò un fascinant procés d’aprenentatge.
*LSSICE: Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico